Josep M. Colom
Vaig néixer a Barcelona el 1947. La música sempre ha estat important i quotidiana al meu àmbit familiar des que tinc memòria. Val a dir que no era habitual, en aquella època, a Espanya. Sens dubte, això juntament amb el fet que els meus pares, sense ser músics de professió, em donessin suport de manera incondicional, tant en l’aspecte emocional com econòmic, m’ha permès gaudir d’aquest ofici tota la vida.
De jove vaig guanyar diversos concursos. Així, els internacionals de Jaén (1977) i de Santander (1978) em van ajudar a començar de ser conegut a l’Estat. Molt després el Ministeri de Cultura espanyol em va atorgar el Premi Nacional de Música, que tinc en consideració especial perquè és producte de la valoració dels meus col·legues de professió.
A partir dels anys vuitanta la meva activitat pública va anar augmentant de manera progressiva i actualment toco habitualment amb pràcticament totes les orquestres espanyoles amb molt bons directors, com també en recital i fent música de cambra als principals festivals i auditoris. A l’estranger també gaudeixo d’una activitat notable, especialment a França, on vaig viure força temps durant els anys setanta estudiant a l’École Normale de Musique, fundada per Alfred Cortot i on he enregistrat la majoria dels meus àlbums per al segell Mandala, amb música d’autors tan diversos com Brahms, Franck, Blasco de Nebra, Mompou, Falla… Recentment el segell RTVE ha editat un DVD amb el Tercer Concert de Prokófiev i un CD amb obres de Chopin, Debussy i Ravel, enregistraments en directe de l’arxiu de Radio Clásica corresponent a la sèrie “Grans pianistes espanyols”. Definitivament, prefereixo els enregistraments en directe encara que siguin més imperfectes. Són més reals. Els meus darrers són un intent de recrear l’esperit d’un concert en directe, a més d’aplegar les meves últimes propostes estètiques. Es tracta de quatre CD del segell Eudora. Els dos primers, Dialogue i Confluences, hi interpreto, respectivament, obres de Mozart i Chopin, i obres de Bach i Chopin en alternança, i miro de desmitificar les classificacions estilístiques que encasellen els compositors com a “clàssics”, “barrocs” o “romàntics”. També les tres darreres Sonates de Beethoven alternant amb les seves Bagatel·les, op. 111 i les dues Sonates en Si menor de Chopin i de Liszt en confrontació.
Molts músics han influenciat i influeixen en la meva evolució musical. Vull destacar als meus inicis el compositor (i aleshores també pianista) Joan Guinjoan, que quan jo tenia 19 anys em va ajudar a desenvolupar una manera d’acarar la música i l’execució pianística molt més racional i estructurada.
Un temperament reservat i introvertit fan que el meu món sigui el recital i la música de cambra, per bé que no he sabut renunciar a les oportunitats de gaudir de les meravelles del repertori amb orquestra. No vull iniciar una llista d’orquestres, directors, quartets i músics en general amb els quals he compartit grans moments, perquè inevitablement me’n deixaria molts i tots tenen o han tingut importància per a mi.
La pedagogia ha esdevingut a poc a poc un aspecte molt valuós i una vegada, gràcies al contacte amb els músics més joves, de renovar un cop i un altre l’entusiasme pel redescobriment del gran repertori. A més d’impartir habitualment classes magistrals, vaig ensenyar des que es va fundar el 1990 a l’Aula de Música de la Universidad de Alcalá de Henares i durant diversos cursos acadèmics he col·laborat amb el Conservatorio Superior de Saragossa i amb Musikeon (València). A partir del setembre del 2012 he iniciat una nova etapa pedagògica al Conservatori Superior del Liceu.
Fer música és un gran privilegi i dono gràcies a totes les persones que s’han desplaçat per compartir el que per a mi és un miracle quotidià.
Música Callada de Frederic Mompou (1893-1987)
DIUMENGE 27 DE MARÇ DE 2022
ESGLÉSIA DEL SANTUARI DE LA COVA
18:00